Com qualsevol cristià m'ha alegrat de la gran notícia del dia 19 d'abril. Ja tenim Sant Pare!!!
Com que no tenia candidat no m'he emportat cap sorpresa... el meu candidat era el que volgués l'Esperit Sant. Sí, sense cap mena de dubte l'Església és guiada per l'Esperit Sant. Si no, com s'explica tot plegat?
Si intentéssim trobar una explicació des d'una perspectiva buida de fe ens trobaríem davant d'una tasca impossible. Quin sentit pot tenir que una persona de 78 anys rebi l'encàrrec de dirigir una institució escampada per tot el món amb més de 1.000 milions de membres?
No hi ha més explicacions. Es pot creure (evidentment) que no és veritat, però no es pot intentar entendre des d'una altra perspectiva. Per això sorprèn que hi hagi periodistes que nitentin explicar-nos els esdeveniments d'aquests últims dies des d'una perspectiva únicament humana: és inútil!!! Perdeu el temps.
Però encara hi poden haver actituds més inútils, com la del sr. Llamazares; des d'una postura situada a "l'esquerra" del mapa polític ens intenta donar lliçons de teologia, d'interpretació de la tasca de l'Esperit Sant. Si ho fa (sic) des del punt de vista del creient no té cap sentit dir el que ha dit, i si ho fa des del punt de vista del radical, quin sentit té dedicar temps a l'elecció del nou Papa???
Només em queda una reflexió per a tota aquella gent que porta anys dedicant-se a l'Església i que havia arribat a pensar que l'Església podia "patir" un canvi total del seu contingut doctrinal: si creus, ha arribat el moment d'obrir els ulls, abaixar el cap i descobrir, amb dolor, que el camí era l'equivocat. No passa res, pitjor estava Pere, i va acabar força bé, no?
